POÉTICA DE BOLSILLO
INCENDIO EN LA DISCOTECA

Las ideas convocan a las palabras a una fiesta
en la cual habían prometido una pasarela llena de aplausos
pero era una trampa pues al poco aquellas gritaron fuego
y estas comenzaron a deslizarse por los oscuros pasillos del pánico
sin encontrar la salida, abandonándose unas a otras
en un puro instinto de supervivencia.

En esa oscuridad se separaron para siempre
caca, culo y pis, amigos y eternos,
amor y deseo, agua y dulce, bondad e inteligencia,
y millares de tríos y parejas de palabras
buscaban cada una por sí mismas su propia salvación.

El silencio ya llegaba hasta el techo
y las palabras fueron muriendo solitariamente
de una en una en el espantable caos mudo
de aquel local esférico con forma de planeta.

Veo a muchas de ellas moribundas, pisadas por las otras,
muertas de asfixia y aplastamiento
mientras suenan las alarmas
por las ausencias del amor y del talento
ya que las puertas de mis labios siguen cerradas
y las palabras siguen muriendo.

EPÍLOGO

Orbitando lánguidamente en el espacio
esperan su hora las imágenes,
fascinadas ellas ¿Quién lo iba a decir?
por el incendio y el atropello de las palabras
que ya comienzan a oler a carne chamuscada
del sentido, de la metáfora.

La escena se funde en negro
mientras una le dice a otra:
Valemos por mil de ellas.

POÉTICA DE BOLSILLO
SENSE SABER DE QUE VA TOT AIXÓ
L'humor es necessari
i si em fan mal els set dies de la setmana
ahuría de posarme devant d'un mirall
i fer-me una fotografía.

Cuan la dolor fugi, cansada i sense haver aconseguit llur objetiu,
podré mirar la meva tortura antiga
i m'en riuré del passat que fracassà en el seu obscur desitg d'enfossar-me:
No hi a mal que duri més que jo mateix.

No es pas dolent fer taules amb la vida.

POÉTICA DE BOLSILLO
ECLESIASTÉS 1.4
"De la pinya els pinyons;
de la vida pocs moments;
de l'absencia els records
compartits amb el marrecs
que poblen els nostres soms
amb els qui aviat ens dissoldrem."

POÉTICA DE BOLSILLO
NANA PARA IRIS

Vull la Lluna diuen els nes
et vull, dic jo i ja som més.

Més o massa potser, qui sap
tot del teu cor? Ni jo ni cap.

Llarga vida Lluna Plena
dins la nit de la meva.

POÉTICA DE BOLSILLO
LA EXTERNACIONAL
ENCARE NO ES LA NOSTRE HORA,
PLOREM PEL TEMPS QUE ESDEVINDRÀ.
LA FORÇA SEMPRE SERÀ FORTE
I TOT EMPITJORARÀ.

ENS ESPEREN MOLTES MÉS MISÈRIES
I SEREM ESSENT ELS SEUS ESCLAUS.
LA TERRA ES DE QUI LA COMPRA
I DELS FILLS DELS AMOS DE LES CLAUS.

LES CANÇONS MAI ENS SALVARÀN
NI LES SENYERES FETAS D'OR I FLAMES
PERQUE SI VOLS ALLÓ QUE RECLAMES
PREPARAT PER UN BÓ LEVIATÀN.

NOMÉS ACABAREM LA TIRANÍA
DEIXANT ELS DINERS DE COSTAT
COVERTINT L'OR EN PUTA MERDA
QUE EN EL FONS AIXÓ ES EL QUE ESTÀ.

CONSUMISTES DEL MON SENCER
DONEU L'APARENÇA DE VENÇUTS,
LLAUREU TOMBES A LA TERRA,
ENSORREU ELS SEUS ESCUTS

SOTA CINC CAPES DE TERRA,
I LES COSES OFERIDAS
D'UN MERCAT QUE ELLS MATEIXOS HAN CREAT
PER TENIR SES MANS EN NOSTRES VIDES.

AQUESTA LLUITA MAI ACABARÀ
DONCS SON INSACIABLES ELS CAIMANS
I LA BANCA INTERNACIONAL SERÀ...
LA ETERNA TIRANÍA DELS HUMANS