POÉTICA DE BOLSILLO
UN PEIX
Tinc l’alma marinada
De dolor, por i escates,
Soc un peix arrossegat
Per un ham enganyòs
Que em treu fora l’aigua.

Sóc dintre d’ una gàbia
Feta de joncs i d’aire humà
Veig la lluna pels forats
Massa quieta , massa freda.

Abans la veia sota l’aigua,
En les seves diverses formes
A través de les onades.

Ha arribat la meva hora
Si us plau:
¡No em feu a la planxa!