POÉTICA DE BOLSILLO
ÀTOMS
Espurnes blancas 
revoltadament agitades 
per mil peixos 
que esperan l'amb 
d'un home 
furiosament dedicat a sobreviure. 
 
Mengar la pau ...d' on esdivé 
aquesta comunió? 
Mengar un esqué i morir. 
Pot ser al limit toronja de l'horitzó 
d'un aigua que ja no sent seva? 
 
L'ànima que porta endis 
massa corents salines ha recorregut 
i tan se val quelsevol puntxa 
de les roses dels vents 
l'emporti al cistell de la mort. 
 
Llauro dintre del seu futur de peix pres d l'amb 
del seu infortuny i res es imposible conrrear. 
 
Els camins que ens esperan 
garanteixen que el peix i jo demá 
serem ningú.