POÉTICA DE BOLSILLO
EL DUC I LA LLUNA
El Duc s'ha despertat tot just a l'hora en que la nit se estrena.
Gira el cap escampant la seva mirada en arcs imperfectes, com un radar d'ànimes.
Sospita que aquesta nit la caçera no serà pas bona.

Els seus ulls fosforescents il·luminan la nit
plena de sorolls boscosos que ben bé no sap si son humans càntics
del goig de ésser vius o plors per la mateixa condició.

El Duc fà pampallugues i agitant les orelles cerca dins la nit la raó el seu destí insomne i amb un gest absurdament antinatural aixeca el cap i no veu la lluna.