ÀPAT

Estan totes mortes las cloïsses que m'empaso

obertas, oferin-me les seves valvas femenines,
la seva carn salada.

Quant abans feia poc que respiraban

en el aigüa de la gerra acristal·lada,
les vaig posar dins d'un altre aigüa escalfada.

L'arrós que les acompanya es el pretexte

d'una gana hipòcritament al·limentària
que justifiqua el meu crim,
d'animal que no mata amb els dents,
que cuina alló del que s'alimenta,
i canvía la violència en cultura culinaria.

Tot i aixó, l'arrós estaba bó.

Som besties humanes
cruelment civilitzades.